OFFLE
The Open Full-Form Lexicon of English

Syllable Dictionary

back to index

Word	Syllables
intellectualist (noun)	in·tel·lec·tu·al·ist
intellectualist (adjective)	in·tel·lec·tu·al·ist
intellectualistic (adjective)	in·tel·lec·tu·al·is·tic
intellectuality (noun)	in·tel·lec·tu·al·i·ty
intellectualization (noun)	in·tel·lec·tu·al·i·za·tion
intellectualize (verb)	in·tel·lec·tu·al·ize
intellectualizer (noun)	in·tel·lec·tu·al·iz·er
intellectually (adverb)	in·tel·lec·tu·al·ly
intellectualness (noun)	in·tel·lec·tu·al·ness
intelligence (noun)	in·tel·li·gence
intelligencer (noun)	in·tel·li·genc·er
intelligent (adjective)	in·tel·li·gent
intelligential (adjective)	in·tel·li·gen·tial
intelligently (adverb)	in·tel·li·gent·ly
intelligentsia (noun)	in·tel·li·gent·sia
intelligibility (noun)	in·tel·li·gi·bil·i·ty
intelligible (adjective)	in·tel·li·gi·ble
intelligibleness (noun)	in·tel·li·gi·ble·ness
intelligibly (adverb)	in·tel·li·gi·bly
intemperance (noun)	in·tem·per·ance
intemperate (adjective)	in·tem·per·ate
intemperately (adverb)	in·tem·per·ate·ly
intemperateness (noun)	in·tem·per·ate·ness
intend (verb)	in·tend
intendance (noun)	in·ten·dance
intendancy (noun)	in·tend·an·cy
intendant (noun)	in·ten·dant
intended (adjective)	intended
intended (noun)	intended
intendedly (adverb)	in·tend·ed·ly
intender (noun)	in·tend·er
intending (adjective)	intending
intendment (noun)	in·tend·ment
intenerate (verb)	in·ten·er·ate
inteneration (noun)	in·ten·er·a·tion
intense (adjective)	in·tense
intensely (adverb)	in·tense·ly
intenseness (noun)	in·tense·ness
intensification (noun)	in·ten·si·fi·ca·tion
intensifier (noun)	in·ten·si·fi·er
intensify (verb)	in·ten·si·fy
intension (noun)	in·ten·sion
intensional (adjective)	in·ten·sion·al
intensionality (noun)	in·ten·sion·al·i·ty
intensionally (adverb)	in·ten·sion·al·ly
intensity (noun)	in·ten·si·ty
intensive (adjective)	in·ten·sive
intensive (noun)	intensive
intensively (adverb)	in·ten·sive·ly
intensiveness (noun)	in·ten·sive·ness
intent (noun)	in·tent
intent (adjective)	intent
intention (noun)	in·ten·tion
intentional (adjective)	in·ten·tion·al
intentionalism (noun)	in·ten·tion·al·ism
intentionality (noun)	in·ten·tion·al·i·ty
intentionally (adverb)	in·ten·tion·al·ly
intentioned (adjective)	in·ten·tioned
intently (adverb)	in·tent·ly
intentness (noun)	in·tent·ness
inter (verb)	in·ter
interact (verb)	in·ter·act
interactant (noun)	in·ter·ac·tant
interactant (adjective)	in·ter·ac·tant
interaction (noun)	in·ter·ac·tion
interactional (adjective)	in·ter·ac·tion·al
interactionism (noun)	in·ter·ac·tion·ism
interactionist (noun)	in·ter·ac·tion·ist
interactive (adjective)	in·ter·ac·tive
interactively (adverb)	in·ter·ac·tive·ly
interactivity (noun)	in·ter·ac·tiv·i·ty
interagency (adjective)	in·ter·a·gen·cy
interallied (adjective)	in·ter·al·lied
interarticular (adjective)	in·ter·ar·tic·u·lar
interatomic (adjective)	in·ter·a·tom·ic
interbank (adjective)	in·ter·bank
interbed (verb)	in·ter·bed
interbreed (verb)	in·ter·breed
intercalary (adjective)	in·ter·ca·la·ry
intercalate (verb)	in·ter·ca·late
intercalation (noun)	in·ter·ca·la·tion
intercede (verb)	in·ter·cede
interceder (noun)	in·ter·ced·er
intercellular (adjective)	in·ter·cel·lu·lar
intercensal (adjective)	in·ter·cen·sal
intercept (verb)	in·ter·cept
intercept (noun)	in·ter·cept
intercepter (noun)	in·ter·cept·er
interception (noun)	in·ter·cep·tion
interceptive (adjective)	in·ter·cep·tive
interceptor (noun)	in·ter·cep·tor
intercession (noun)	in·ter·ces·sion
intercessional (adjective)	in·ter·ces·sion·al
intercessor (noun)	in·ter·ces·sor
intercessory (adjective)	in·ter·ces·so·ry
interchain (adjective)	in·ter·chain
interchange (verb)	in·ter·change
interchange (noun)	in·ter·change
interchangeability (noun)	in·ter·change·abil·i·ty
interchangeable (adjective)	in·ter·change·able

3001 - 3100 of 4484 results with i previous next